Ja ho sap tothom i és profecia

Amb gana i butxaca buida s'escriu millor. Ahir vaig entendre perquè Hemingway ho deia. No tenia un putu duro, res, perquè sempre hi ha prioritats i la d'aquell matí havia estat, com d'habitude, un noisette al 3 Pièces. Lectura densa de Döblin, i a peu fins a St.Michel. Vaig baixar Rome, passar St.Lazare i arribar a la Madeleine. Botigues cares, plovia, estress. Fàstic i mal de peus. Go.
Per començar a estar de mal humor vaig escollir la pitjor ruta: les arcades de davant del Louvre, massa japonesa de souvenirs. M'envaïa, mentre l'estómac cridava, una tristesa plàcida i resignada.
St.Michel. Havia quedat allà amb la Glòria, i la vaig esperar a la placeta St.André les Arbres, que no es diu així però hi ha arbres, he decidit que té aquest nom. Dinar al quai de la Seine sota plataners mentre la Glòria m'explicava agobiada que no entén les classes. Noisette a la barra, és més barat. Intent frustrat de caixers. Evasió amb Döblin a Santa Geneviève, aquí no plou. De fet algun raig de sol travessa la finestra i em toca.
A les sis tiro cap a la Caveau per mirar cursos de lindyhop: fermé. La Seine again.
El cel es mou, s'obre. Hi ha molts cels, i cada un té un reflex al riu. És bonic. Somric quan el cigarro crepita i la parella de davant s'abraça. Ell li fa bromes, ella li riu, i continuen desfilant les vedettes de Paris amb veus off multilingues recitant les virtuds arquitectòniques de la gran ciutat.
Enfilaré cap a Parmentier per aconseguir diners, menjar i una cervesa: camino, camino llarg. Una puta horriblement vulgar (quan no són així?) portant un avi del bracet. Un alcohòlic perdut parla amb els arbres. La merde partout. És fosc, ja.
La lluna no està plena, hi era fa dos dies. S'amaga a l'est de la rue Oberkampf. Suo i estic cansada. Birres socials, empatia d'infància amb el gay austríac. Retour des de République ara sí, amb metro.
Ascenseur pour l'échafaud, Louis Malle. Com bufa, Miles... dormiré sentint com aquesta trompeta rellisca per un carrer fosc.