Avui és diumenge.
Normalment és un dia que deprimeix profundament, més si plou, si et lleves tard i l'amosfera és hivernal i de plugim. Voilà, avui és així.
Però la depressió no ha estat greu, i mira que plovia, m'he llevat tard (massa tard!) i feia vraiment froid.
Glory m'ha rescatat d'un possible naixement d'angoixa dominical activant-me per anar a veure la exposició de Le Corbusier que fa tres dies que busquem i sembla que no existeix. Efectivament, no existeix. Avui hem fet presència al Palais Royal, lloc de l'expo, i rien de rien.
Hem passejat per carrerons desxifrant la història dels edificis i de París, del seu caos de reis i places. El I i II arrondissements són caòtics i no hi ha manera d'orientar-se: quan tens clar quins són els típics edificis que et serveixen pel mapa mental, resulta que no es troben on tu els col·locaves. Glory s'orienta millor, i això ens salva sovint (a mi, de fet). Noisette de rigor a una terrasseta, comentant com farem la feina, les biblioteques, i fent un intent de guia dels bars barats que ja tenim una mica clitxats (poc a poc).
París avui semblava buit. Ningú pels carrers, fred, plugim... però regnava una atmosfera plàcida, hivernal però agradable.
Retirada d'hora i invent mig desastrós-mig bo de sopa d'arròs, ceba, menta, herbes de provença i mig tomàquet sec.
Demà toca Porte Chapelle per enviar la Caf, d'una vegada.
Avui han arribat les primeres cartes al meu nom: Mademoiselle, 3 rue Dulong, 75017. Ah, que visc aquí, dius?
Torna a ploure, chaufagge encès, jazz i gandula al costat de la finestra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario