Live in paris abans del que realment toca

A part de l'anècdota de la butxaca buida, que va ser momentània perquè no som un artista tòpic parisenc, la vida a París abans de començar les classes és prou positiva. Què cony, molt positiva! Es podria resumir en poques paraules, les connotacions de les quals aporten anècdotes i etzèteres, és clar. Com ho faríem? Dient, simplement:
- noisettes
- caminades extrallargues tipu ja no porto el mapa al bolso i vaig de "estic super orientada, ja"
- picnics porai prop del Sena o algun canal (diga-li St.martin, pocs més en trobem)
- vida en comunitat tant amb orgasmus people com francesos (tret més que positiu, la coneixença de gent de la terra)
- exposicions esporàdiques
- i, sobretot, sobretot, un curs avançat de sommelier (que no s'acabi el vi, siusplau).
Així de fàcil.
Que si discos de gays, vinets en bars o a casa dels nous amics (oh que socials que som, woahw), cafès d'empaties vàries, xerra que xerra amb glory, tendresa amb la mamma italiana que parla un francès mig rus, el cambrer del bar de sota casa ja et pregunta si vols el de sempre (ei, super instal·lada)...
I des de la finestra la llum de la torre Eiffel rellisca pels vidres...
Avui focs artificials a Montmartre, pastís de formatge i ampolla de vi. Podem estar més integrades, li preguntaria a Glory, compañera de mano a mano?
No, sens dubte, si no fos perquè només obrir la boca tot francès ens pregunta si som italianes o espanyoles. Molesta una mica però poc a poc, tinc l'esperança, que ho podrem camuflar millor.
I dos dies i on y va! C'est pas grave, que dirien ells..
El pollastre podrit ha contaminat la casa i he hagut de ruixar el camarot amb colònia. Buf.. drogada de musk..