Comença a crear-se una família

Essent una persona susceptible al crépuscule de la semaine, llevar-se un diumenge i que faci un sol brillant i un cel net provoca tot un brot d'optimisme. Música, obrim la fenêtre, i exclamem "Woahw, quin dia més preciós!" I sumem-li que Mamma Viola comunica que "aujourd'hui, on va faire le brunch chez moi, je vas vous faire un vrai plat de pâte à la italienne".
Metro Barbès, esquivem la marabunta immigrant que ven tabac negre, i el cop a la porta habitual (és una casa ocupa i per tant, el "digicode" no funciona), interfono al 8, 4 pisos... I mamma Viola i Manu que t'obren els braços dient "oui, hier on etáit tellement burrés... mais maintenant on va se recuperer!" I la porta es va obrint, i acabem sent set dinant un plat in-cre-íble-ment bo, doppo cafè, estona de lectura i de intentar ajudar-nos a fer els deures (sí, tenim deures..).
Bella domenica, bella famiglia. I si sembla que no estiguem a París és perquè som un grup inter-cultural, ben bé europeu, que parla el nou esperanto-erasmus: mix de llengues (del qual el francès és la base, és clar) amb el que tothom s'entén.